Del blog DIARI CÍVIC
Paraules de Comiat a Carlos Barrera el
Síndic d’Aran
No he parat de
reivindicar que el Síndic d’Aran és la segona autoritat de la Catalunya
Autonòmica, no cal dir que ningú m’ha fet cas. Ara seria la Sindica aquesta
autoritat. I això voldria dir un tractament especial per la seva representació,
fins i tot i sobretot protocol·lari.
És des d’aquesta
sincera valoració que vaig conèixer al Síndic Barrera i dic “Barrera” perquè
mai li vaig dir “Carlos” a seques i li parlava de vostè.
Potser algun lector
creurà que estic cercant cinc peus al xai, però excepte els cínics: el respecte
i la dignitat del representat del poble aranès és un valor a defensar.
Però que ningú pensi
que la meva relació amb el Síndic Barrera sempre ha estat un camí de roses:
quan editava com a periodista el periòdic “Eth Diari” vaig seguir i criticar la
seva vida política quan va caldre. I des Les fins a Saladú passant per Vielha,
es podien sentir els seus crits de desaprovació.
Però això no va
impedir que un dia vaig acabar sent el Cap de Comunicació del Conselh Generau
d’Aran, sent-ne Barrera el Síndic.
A Carlos Barrera jo
l’hi he tingut i li tinc un profund afecte personal, però també politic.
Ell com a Síndic el
recordo assegut davant de la meva taula al meu despatx de Sindicatura,
dictant-me idees i frases senceres mentre jo posava ordre a un text que
acabaria sent un discurs. Aquesta senzillesa d’apropament, a mi em tenia
seduït. A ell el tenia encuriosit que jo escrivís amb un llapis, que de tant en
tant li treia punta amb una petita maquineta.
Però el que de veritat
em seduïa, era el seu nacionalisme aranès, un nacionalisme basat amb el
paisatge, amb el paisatge d’Aran.
Tothom sap que el
paisatge és una transformació col·lectiva i cultural de la natura. I també que
aquesta transformació cultural no només és material, és també simbòlica, ideològica
i fins i tot espiritual.
Ell no n’era
conscient, però ha existit un “nacionalisme Barrera” de molta identitat.
El dia que ens vàrem
acomiadar fa anys, vàrem quedar que un dia, jo em tornaria apropar a ell, per
recollir en un llibre la seva manera d’entendre Aran. Ja no podrà
ser.
Caldrà amb calma,
recollir l’obra de pensament i de govern del Síndic Barrera com a part de la
memòria històrica de com s’ha construït Aran. La Val d’Aran s’ha construït des
de la pluralitat però durant un període llarg el pal de paller en fou Barrera.
Per a mi el més
important d’Aran no és el seu paisatge, sinó la seva gent. Sense les araneses i
els aranesos el País no existeix.
Sense Barrera faltarà
una rellevant part de la identitat aranesa.
Bon viatge Carlos.
Joan-Ramon
Colomines-Companys
- Versió en aranès al Blog Diari Cívic
... clicar aquí