Aran celebra la 31a edició
de la "Corsa Aran per sa Lengua"

La plaça d’Aran va acollir aquesta jornada festiva, organitzada pel col·lectiu Lengua Viua, en reivindicació de l’ús de l’aranès.

La Val d’Aran va viure una nova edició (27/07/2025), la 31a, de la cursa, organitzada pel col·lectiu Lengua Viua, que cada any reuneix persones de tots els racons del país per defensar i fer visible la llengua pròpia d’Aran.

La jornada va començar amb les diferents sortides des de Les, Montgarri, els Banhs de Tredòs i el Port de Vielha, per acabar confluint a Vielha, on la plaça d’Aran va acollir la festa final amb els tradicionals actes simbòlics i de reconeixement.

Es va lliurar el premi al disseny de la samarreta commemorativa d’enguany, que va ser per a Maria Puyol, i es va atorgar el premi Lengua Viua a André Ricard, escultor de la peça que presideix la plaça i també autor de la cèlebre torxa dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992.

El col·lectiu Lengua Viua va voler “remarcar, un cop més, la necessitat urgent d’incrementar l’ús social de l’aranès”, i va reclamar una “presència real i efectiva de la llengua en la vida quotidiana, tant en l’àmbit públic com en el privat, malgrat la seva condició de llengua vehicular en l’ensenyament”.

Finalment, el grup occità Nadau va animar la vetllada amb un repertori en defensa de la cultura i la llengua occitanes.

+++

Fotografia: Conselh Generau d’Aran ©.

La Val d'Aran ja és oficialment reserva de la biosfera de la Unesco

La síndica d'Aran remarca que s'ha reconegut la voluntat de "trobar un equilibri entre les persones i la natura"

La Val d'Aran ja és oficialment reserva de la biosfera de la Unesco, l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura, que va anunciar aquest reconeixement el mes de juliol.

La síndica d'Aran, Maria Vergés, ha rebut la distinció de mans del secretari general del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, en una gala celebrada aquest dissabte (9/11/2024) al vespre a Vielha.

Vergés ha parlat de "dia força important" i ha volgut remarcar que la Unesco posa l'accent no només en la sostenibilitat ambiental d'Aran, sinó en el manteniment de les tradicions, la cultura i la llengua, i també en la voluntat de "trobar un equilibri entre les persones i la natura".

També que el reconeixement és fruit d'una "lluita històrica" i d'una "feina intensa", durant quatre anys, de les institucions araneses i també del teixit empresarial i associatiu d'Aran.

Convertir-se en reserva de la biosfera suposa un pas endavant per poder millorar la protecció de la biodiversitat, revitalitzar les pràctiques tradicionals i frenar la despoblació de manera sostenible.

El Conselh Generau d'Aran va presentar la candidatura l'any 2021, amb l'objectiu d'adaptar l'Aran a les conseqüències del canvi climàtic, i també perquè el reconeixement de la Unesco suposi un impuls per a seva la projecció internacional.

L'Aran és el tercer territori de Catalunya que rep aquesta distinció de la Unesco, que ja tenen el massís del Montseny i les Terres de l'Ebre. Als Països Catalans també la té l'illa de Menorca.

OBITUARI

Del blog DIARI CÍVIC

Paraules de Comiat a Carlos Barrera el Síndic d’Aran

No he parat de reivindicar que el Síndic d’Aran és la segona autoritat de la Catalunya Autonòmica, no cal dir que ningú m’ha fet cas. Ara seria la Sindica aquesta autoritat. I això voldria dir un tractament especial per la seva representació, fins i tot i sobretot protocol·lari.

És des d’aquesta sincera valoració que vaig conèixer al Síndic Barrera i dic “Barrera” perquè mai li vaig dir “Carlos” a seques i li parlava de vostè.

Potser algun lector creurà que estic cercant cinc peus al xai, però excepte els cínics: el respecte i la dignitat del representat del poble aranès és un valor a defensar.

Però que ningú pensi que la meva relació amb el Síndic Barrera sempre ha estat un camí de roses: quan editava com a periodista el periòdic “Eth Diari” vaig seguir i criticar la seva vida política quan va caldre. I des Les fins a Saladú passant per Vielha, es podien sentir els seus crits de desaprovació.

Però això no va impedir que un dia vaig acabar sent el Cap de Comunicació del Conselh Generau d’Aran, sent-ne Barrera el Síndic.

A Carlos Barrera jo l’hi he tingut i li tinc un profund afecte personal, però també politic.

Ell com a Síndic el recordo assegut davant de la meva taula al meu despatx de Sindicatura, dictant-me idees i frases senceres mentre jo posava ordre a un text que acabaria sent un discurs. Aquesta senzillesa d’apropament, a mi em tenia seduït. A ell el tenia encuriosit que jo escrivís amb un llapis, que de tant en tant li treia punta amb una petita maquineta.

Però el que de veritat em seduïa, era el seu nacionalisme aranès, un nacionalisme basat amb el paisatge, amb el paisatge d’Aran.

Tothom sap que el paisatge és una transformació col·lectiva i cultural de la natura. I també que aquesta transformació cultural no només és material, és també simbòlica, ideològica i fins i tot espiritual.

Ell no n’era conscient, però ha existit un “nacionalisme Barrera” de molta identitat.

El dia que ens vàrem acomiadar fa anys, vàrem quedar que un dia, jo em tornaria apropar a ell, per recollir en un llibre la seva manera d’entendre Aran. Ja no podrà ser.

Caldrà amb calma, recollir l’obra de pensament i de govern del Síndic Barrera com a part de la memòria històrica de com s’ha construït Aran. La Val d’Aran s’ha construït des de la pluralitat però durant un període llarg el pal de paller en fou Barrera.

Per a mi el més important d’Aran no és el seu paisatge, sinó la seva gent. Sense les araneses i els aranesos el País no existeix.

Sense Barrera faltarà una rellevant part de la identitat aranesa.

Bon viatge Carlos.

Joan-Ramon Colomines-Companys

- Versió en aranès al Blog Diari Cívic ... clicar aquí

Nous traspassos i increment d’ingressos
per a Aran el 2022 com acords de la
Comissió Bilateral Generalitat -
Conselh Generau d’Aran

A la Comissió Bilateral Generalitat- Conselh Generau d’Aran s’han acordat nous traspassos relacionats amb la salut i la gestió de fauna salvatge

També s’invertiran 40.000 euros per protegir i promocionar la llengua de l’Aran

Globalment hi haurà un increment de 3,5 milions en ingressos per a l'Aran el 2022

El Govern de la Generalitat de Catalunya augmentarà l’any ve en 3,5 milions d’euros els ingressos destinats a l’Aran a través de nous traspassos referents a la gestió ramadera de grans carnívors, un pla estratègic de salut, l’atenció primària i el cribratge de colon, entre altres. Així ho ha explicat la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, després de la reunió (13/10/2021) que ha mantingut amb la síndica d’Aran, Maria Vergés, en el marc de la Comissió Bilateral Generalitat-Conselh Generau d’Aran.

D’altra banda, la titular de Presidència ha refermat el compromís del Govern per protegir i promocionar la llengua de l’Aran, objectiu per al qual s’ha acordat destinar 40.000 euros. Vilagrà ha explicat que amb la Síndica s’han “emplaçat a seguir treballant” aspectes vinculats amb l’esport, els drets socials, l’educació, la cultura així com qüestions territorials i de mobilitat, que comportaran altres despeses complementàries.

La consellera també ha informat que ambdós governs han signat una declaració institucional que obre una “nova etapa institucional” amb la qual es pretén el “reconeixement de la realitat nacional de l’Aran, l’impuls d’una ponència de traspassos de competències i funcions”, que ja han establert que nodriran amb una “agenda intensa”. En aquest sentit, s’han emplaçat a celebrar una comissió bilateral cada sis mesos.

Vilagrà ha subratllat el “bon ambient de treball” i ha recordat que fa mesos que els Departaments de la Generalitat treballen a nivell tècnic per arribar a la trobada bilateral d’avui amb una “agenda important”.

DECLARACIÓ INSTITUCIONAL
(en català i aranès) .... clicar aquí

...

Nou MANUAL "Aprenem aranès des del català", que us podeu descarregar aquí

La Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya ha publicat el manual Aprenem aranès des del català per facilitar als catalanoparlants l'aprenentatge de l'aranès, la variant d’una llengua històrica parlada a tot l’Espai Occità i que forma part del dialecte gascó.

Aquesta obra ofereix un primer contacte amb l’aranès, en un nivell bàsic, per començar a aprendre'l i també practicar-lo. Amb aquest propòsit, incorpora enregistraments d’àudio per escoltar les frases de nivell bàsic per familiaritzar-se amb la fonètica. Els arxius es poden descarregar des del web: llengua.gencat.cat/aprenem-aranes.

La nova publicació digital i en línia, en català i aranès, s’estructura en tres parts: la primera descriu les característiques de l’aranès i les diferències principals amb el català; la segona conté 10 lliçons d’iniciació per entendre expressions bàsiques de la vida quotidiana en aranès (les persones, els llocs, la casa i l’entorn, etc), i la tercera, “Comencem a parlar”, la formen 10 diàlegs més extensos i elaborats.

Acabada la remodelació
de la “Casa deth Haro”
per acollir el Centre d'Interpretació

Han acabat les obres de rehabilitació de l'edifici de la futura “Casa deth Haro” al poble de Les de l’Aran, que ha d'acollir el Centre d'Interpretació de les Festes de l'Haro, incloses en les Festes del Foc del Solstici d'Estiu als Pirineus, reconegudes i inscrites en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO.

Les obres han estat dirigides per l’empresa Ola-Architects SLP, autors del projecte. Ha estat la rehabilitació de l’edifici existent, de principis del segle XX i que fins al 2010 va ser la seu de la biblioteca municipal, i la seva ampliació amb nous volums arquitectònics que correspondran al vestíbul d’entrada i als serveis del futur equipament.

El projecte està impulsat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Conselh Generau d’Aran, l’Ajuntament de Les i l’INCASÒL, i compta amb un finançament de 295.976 euros a càrrec del Departament de Cultura.

Notícia: 16/03/2021.

Entitats de divulgació del MÓN OCCITÀ (1)

AUCOC-UdG i l'AUCOC-UB

L'Associació Universitària de Cultura Occitana (AUCOC-UdG), és una associació d'alumnes, exalumnes, professors i en general de membres de la comunitat universitària catalana que vol donar a conèixer i promoure l’estudi de la cultura occitana en tots els seus vessants: llengua, literatura, història, música, dansa, geografia, sociologia, antropologia, turisme, etc. dins l’àmbit universitari i des de l’àmbit universitari a la resta de la societat.

Per aconseguir les seves finalitats, l’associació es proposa realitzar les activitats següents:

Dur a terme programes adreçats directament i específica a l’àmbit universitari.
Organitzar cursos, xerrades, concerts, jornades, congressos, etc. d’interès formatiu i/o divulgatiu.
Editar materials divulgatius i didàctics.
Organitzar activitats de formació permanent adreçades al professorat no universitari.
Impulsar la recerca al voltant de la cultura occitana.

L'any 1996 es va fundar l'AUCOC-UdG a la Universitat de Girona i el 2002 l'AUCOC-UB a la Universitat de Barcelona.

Des de 1996, l'AUCOC ha realitzat una gran quantitat d'accions dins la Universitat de Girona i la Universitat de Barcelona: conferències, concerts, viatges i excursions, tallers de música i dansa, cursos de lliure elecció i de reconeixement acadèmic per als estudiants o de formació permanent adreçades als mestres i professors de primària i secundària, tant de llengua i cultura occitanes com de música i danses occitanes, ha impulsat les trobades del Ball del Llémena, un campus d'estiu, i un punt de trobada setmanal a Girona, tot això en col·laboració amb altres associacions i instituts universitaris, com ara l'Observatori de les Llengües d'Europa i de la Mediterrània de la UdG (ODELLEUM), l'Institut de Ciències de l'Educació Josep Pallach de la UdG, Escampillem o Sa Sargantana.

Vies de contacte: contacte@aucoc.cat www.facebook.com/aucoc